Alguns biògrafs de Newton diuen que la inspiració per formular la llei li va venir quan un dia , mentre meditava, li va caure una poma sobre el cap. En temps de Newton se sabia que hi havia una força que actuava arreu i gràcies a la qual tots els cossos eren atrets cap al centre del nostre planeta.
Es creia que l´acció d´aquesta força era igual a qualsevol lloc de la Terra, tant al nivell del mar com a la muntanya més alta.
Newton es preguntà: fins on pot arribar l´acció de la força de la gravetat? La qüestió següent era si la Lluna també queia cap al centre de la Terra.
La primera de les seves lleis estableix que, si no hi actua cap
força,
tots els cossos es desplacen amb un moviment uniforme i rectilini.
Però,
en el cas de la Lluna, ens trobem que descriu un moviment circular. Per
tant, podem deduir que deu ser la força de gravetat de la Terra
la que impedeix que la Lluna es perdi en l´infinit mitjançant
un moviment rectilini i uniforme.
Calia calcular, doncs, quina era la força necessària
per tal de retenir el nostre satèl.lit dins la seva òrbita.
D´aquesta manera va arribar a formular l´anomenada “ llei de la gravitació universal “, que es pot enunciar així:
“ tots els cossos materials
s´atrauen
conforme el producte de les seves masses dividit pel quadrat de la
distància
que els separa”.
