Llei de la gravitaciˇ universal

Men˙ principal


 

Alguns bi˛grafs de Newton diuen que la inspiraciˇ per formular la llei li va venir quan un dia , mentre meditava, li va caure una poma sobre el cap. En temps de Newton se sabia que hi havia una forša que actuava arreu i grÓcies a la qual tots els cossos eren atrets cap al centre del nostre planeta.

Es creia que l┤acciˇ d┤aquesta forša era igual a qualsevol lloc de la Terra, tant al nivell del mar com a la muntanya mÚs alta.

Newton es preguntÓ: fins on pot arribar l┤acciˇ de la forša de la gravetat? La qŘestiˇ segŘent era si la Lluna tambÚ queia cap al centre de la Terra.

La primera de les seves lleis estableix que, si no hi actua cap forša, tots els cossos es desplacen amb un moviment uniforme i rectilini. Per˛, en el cas de la Lluna, ens trobem que descriu un moviment circular. Per tant, podem deduir que deu ser la forša de gravetat de la Terra la que impedeix que la Lluna es perdi en l┤infinit mitjanšant un moviment rectilini i uniforme.
Calia calcular, doncs, quina era la forša necessÓria per tal de retenir el nostre satŔl.lit dins la seva ˛rbita.

D┤aquesta manera va arribar a formular l┤anomenada “ llei de la gravitaciˇ universal “, que es pot enunciar aixÝ:

“ tots els cossos materials s┤atrauen conforme el producte de les seves masses dividit pel quadrat de la distÓncia que els separa”.
 

Treball per a l┤aula